dimecres, 28 de maig del 2008
divendres, 23 de maig del 2008
Una "parrafada"
Criteris per triar l'escola dels nostres fills
En arribar la primavera, les escoles entren en el període de preinscripció. Això, vulguem que no, les fa surar en un mar de conceptes anomenats reunions informatives, portes obertes, impresos, normativa, calendari, documentació, llistes d'espera, puntuació, sorteig, barem, i un llarg etcètera a tenir en compte.
Tots aquests tràmits els procuren fer amb molt de rigor perquè saben com n'és d'important per a les famílies escollir l'escola dels seus fills. Aquest fet és tan rellevant que fins i tot ha arribat a esdevenir un dret, que ha generat molta polèmica, i també molts recels, entre les dues o "tres" xarxes escolars que tenim a Catalunya.
Es tracta doncs de garbellar en el nostre llarg llistat de conceptes per arribar, finalment, a la conclusió que el verb principal és "triar".
Triar l'escola dels nostres fills: un tràmit que per sort, i generalment, només hem de fer un, dos, o tres cops. I és que ens produeix un neguit tan gran que, en alguns casos, si es repetís massa sovint, esdevindria histèria.
Ara bé, com a famílies triem atenent a diferents criteris.
El criteri, que hauríem de considerar com a prioritari, i no per casualitat el més puntuat en el barem, és el de proximitat. És molt recomanable que nens i nenes siguin companys d'escola dels seus veïns d'escala, o dels fills del botiguer, o dels fills de la dona de fer feines… Junts poden crear un entramat social que promourà, sens dubte, el sentiment de pertinença a una comunitat. Això, per motius diversos, acostuma a ser molt més senzill de promoure en el món rural que no en l'urbà, de manera que caldrà potenciar-ho, sobretot, a les grans ciutats.
En aquestes grans ciutats, però, és tanta l’oferta que s'acaba creant competència entre les mateixes escoles, i les famílies cerquen nous criteris d'elecció de centre i alguna vegada, fins i tot arriben a manipular la realitat.
Quan no es valora la proximitat s’esgrimeix el criteri de la qualitat. Per conèixer la qualitat d'una escola el primer que s'hauria de fer és estudiar el seu projecte educatiu. Això, no ho fan gaires famílies, i segurament fan bé, perquè molts cops resulta inútil, ja que les diferències que trobarem entre els projectes de les escoles seran minses, doncs a nivell teòric, tothom ho enfoca a la manera “políticament correcta”: cap escola afirma que fomentarà el valor de la competitivitat. És l'aplicació dels projectes la que s’ha de valorar, i poques vegades es fa, bé és cert que hi ha escoles on la competitivitat està latent.
Una altra possible manera d'avaluar la qualitat d'una escola és cercant-ne l'anomenat "nivell". Aquesta recerca ens serà molt difícil, les úniques proves objectives que permeten la comparativa entre centres són les Competències bàsiques i ara per ara, els resultats no estan a l’abast del públic, i no seran mai del tot fiables doncs la manera en que es passen les proves pot alterar els resultats. Per altra banda les diferents avaluacions que es fan a les escoles són subjectives, els resultats patiran diferents modificacions depenent del mètode que es faci servir i de les circumstàncies concretes de cada centre.
Un altre sistema pot ser informar-se de les activitats que s'ofereixen a través de la pàgina web o assistint a les jornades de portes obertes. Però en aquest cas la informació serà limitada, les escoles que més es publiciten, mostren, com a molt, el 5% del total de la feina que fan en el centre educatiu. Per tant, no es tracta d'un mètode gaire representatiu.
Per acabar, el que seria el menys efectiu de tots els sistemes, tot i que segurament, el més emprat, és el boca orella. Possiblement, allò que s'explica en les converses de plaça, que la majoria de vegades, no té res a veure amb l'autèntica realitat de l'interior d'una escola.
L'últim dels criteris que citaré i un dels que més s’usa és el de triar el perfil de les amistats dels fills, tot escollint una escola o una altra pel tipus de nens i nenes que hi acostumen a estudiar. Els pares i mares, en aquest cas, ni tan sols es plantegen que els infants seleccionen els seu amics per motius molt diferents als dels adults. I és que és sorprenent veure com hi ha pares que decideixen l'escola en funció de les relacions pròpies que ells mateixos prefereixen.
Totes les escoles han de donar un ensenyament de qualitat, els pares han d'exigir-lo i l'administració ha de donar resposta a aquesta exigència. Si no és així, i seguim funcionant com fins ara, serà molt difícil arribar a assolir una escola equitativa, igualitària i diversa que, encara que no ens ho vulguem creure, és el que la nostra societat necessita.
O solucionem aquest aspecte o el món que crearem serà socialment insostenible.
Marina Matamoros
Núria Casadellà
Barcelona, abril 2008
