Mai no has guanyat tots els combats
-ni de bon tros-
però ara l’arena és un sorral estèril.
Semblen lluny els dies que la veies brillar
-pols de diamants-,
i que sorties a la lluita
i en tornaves radiant: d’esforç el cos, d’alegria l’ànima.
I l’arena encara encara era més bella
brillant de maragda, de robíns,
que eren l’esperança i la sang que hi havies posat.
Sembla que fa molt de temps que passava
perquè t’has de guarir les nafres
i les ferides tan pregones.
-Has de dur una altra lluita.-
Però l’arena encara brilla:
parla per tu,
parla de tu.
Mercè Maure
1 comentari:
I l’arena encara, encara, era més bella
brillant de maragda, de robíns,
que eren l’esperança i la sang que hi havies posat.
Esperança i vitalitat, gràcies Núria
Publica un comentari a l'entrada