NO A LA GUERRA!

Vet aquí un submarí a qui han posat el nom de Tramuntana.

El nom d'aquest vent que a l'hora que neteja l'aire ens porta la rauxa que ens ajuda a ser imaginatius i agosarats.

Un submari que anirà a col·laborar, diuen, en la caiguda d'un dictador que d'un dia per l'altre s'ha convertit en el mateix dimoni. Aquell que no fa gaire plantava la seva tenda al bell mig de Barcelona i a qui tots tractaven amb els protocaris honors, ara cal combatre'l amb la força de les armes.

I diuen que els ampara la llei, perquè ho ha aprovat l'ONU i perquè hi participa una coal·lició on hi ha la lliga dels països àrabs; aquella, sí, aquella, que està plena de monarques absoluts.

Parlen d'atacs a la població civil, com si els que estan morint al Yemen o a Bahrain, atacats per soldats d'aquells països de la coal·lició d'abans, no tinguessin la categoria de civils.

I que en podríem dir dels que manen a Qatar, als que ens hem venut per quatre inversions en bancs i caixes i un equip de futbol; que potser son gaire demòcrates?

Quins sant s'ha penjat enmig de tanta crisi?, si no tenim un duro! Quant costarà tot aquest daltabaix?.

Quan va començar la guerra de l'Irak, el meu pare va ensenyar als meus fills una dita que potser m'ajudarà a treure'n l'entrellat:

"Déu ens doni pluja i sol

i guerra a Sebastopol"

Però a mi m'agraden més els versos d'en Maragall de l'Oda a Espanya:

Massa pensaves en el teu honor

i massa poc en el teu viure:

tràgica duies a mort els fills,

te satisfeies d'honres mortals,

i eren tes festes els funerals,

Oh trista Espanya!

Oh, tristos dels soldats, i dels civils, i perquè no, també tristos de nosaltres que haurem de suportar la pressió mediàtica i ens seguiran tractant com borregos que s'ho creuen tot. I que quan convingui fer la gara-gara a un país carregat de petroli, ens hi haurem de posar bé.

Em queda l'esperança que una bona bufada de tramuntana, encara que només sigui per una vegada, ens porti el seny.